Lloviendo estrellas

-
Bueno, jo crec que una entrada mensual sí que podríem tenir, no? Ja veieu que el meu nivell d'esforç és limitat. I és que a vegades no em dóna la gana, bàsicament.

No puc dir on estic escrivint això perquè no és moralment acceptable. Però diguem que ara és com si estigués cobrant per fer-ho. Je je je je.

En fi. Seguiré després quan torni a casa, i ara continuaré comprovant els extractes d'un banc amb les factures d'una empresa que ni és meva ni ho serà mai. 

Per sort avui és divendres i plego en mitja hora. Sí, m'he convertit en el que no volia ser. Enhorabona, Marta. Però bé,  no passa res, perquè a poc a poc crec que estic trobant el meu camí (sí, sono como una secta sempre. Ho sé).

En les últimes setmanes, he començat a escriure 3 novel·les, he après a cosir, i he tornat a deixar de fumar. Sí, és que jo sóc així. Un quadro de persona que sovint no fot absolutament res, però que a temporades té un excés de productivitat perquè no sap estar quieta, (i bueno i perquè per passar el mono del tabac, havia de fer coses i no quedar-me estirada el llit mirant El Cor de la Ciutat).

Espero que algun dia, aquesta creativitat desmesurada que m'ha sortit de cop, pugui veure la llum. De moment, només surt a la superfície aquest blog, que l'he tornat a decorar diferent. No puc parar de fer-ho. El veia massa fosc i volia posar-li més fúcsia. Potser demà el torno a canviar. A vegades no puc evitar combinar la tipografia amb el meu estat d'ànim i, últimament, em puja i em baixa bastant ràpidament. 

La cançó: Lloviendo estrellas - Cristian Castro
D'aquest senyor només coneixia "Azul" per raons òbvies (Bustamante - Gala 8), però l'altre dia em va sortir un reel amb una noia cantant això i vaig pensar: "Hola???? I aquest puto hit que no he sentit mai a la vida??????". Si no tingués pànic a conduïr, seria una cançó que cantaria a pleno pulmón anant en cotxe.

La foto: Us he dit que encara guardo el meu Furby?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sin ti

-
Imatge
Al llarg de la meva vida he publicat dos blogs: Un al 2010,  La vida en marte , on explicava que dormia 12 hores al dia, que estudiava poquíssim, que em tajava a  ginlemons , i que mirava sèries. I l'altre, el  Risas Enlatadas , cap al 2017, que era un blog amb el que pretenia crear contingut humorístic  parlant dels meus fanatismes. Els dos els vaig acabar abandonant. Suposo que perquè ho vaig acabar convertint en una obligació i, tant escriure'l com llegir-lo, va deixar de ser divertit. Ja fa temps que torno a escriure amb regularitat, però ho faig en l'absoluta privacitat d'un  drive . I aquests dies he pensat que podria estar bé això de tornar-me a exposar.   La veritat és que  tinc sentiments contrariats sobre el fet de que llegiu tot això.  Suposo que és una lluita interna entre l'ego i la vergonya, p erò en tinc ganes. No pretenc fer res humorístic, però tampoc és que pretengui fer un drama. Simplement vull escriure i vull ser jo. I jo a ve...
Continua...

Sweet Caroline

-
Imatge
He anat a un restaurant que pintava molt bé per crítiques i que valia un euro menys que els de la resta del poble. Entro parlant en castellà, no sé per què, i després em sento malament. Llavors, intento tota l'estona dir coses clarament en català com " mandonguilles " o " ja em pots prendre nota ", vocalitzant molt. Primer, he trobat un mosquit a dins la copa, però he passat de queixar-me i l'he tret amb el cobert. Com dino sola, no em deixen ocupar cap taula de quatre i normalment m'assec en una de dos molt enganxada a una altra. Al meu costat hi ha una parella d'un català d'uns 75 i una alemana d'uns 65. Any adalt, any abaix. Ell és el típic graciós que ho ha de comentar tot, i ella, més callada, li riu totes les gràcies. Quan vull estar tranquil.la puc tornar-me molt estúpida i, llavors, he de fer un esforç per ser simpàtica. En el fons sé que ser maja és guai , però és el que he comentat, anteriorment, de les meves interaccions amb desco...
Continua...

Quasi

-
Imatge
He tornat a enganxar-me a " El cor de la ciutat " després de 5 anys.  Al setembre del 2019 vaig deixar-ho després d'haver-me vist tota la primera part de Sant Andreu. I quan van decidir traslladar totes les trames a Sants, vaig decidir parar per poder tornar a estar connectada a la meva realitat de 31 anys (els que tenia llavors), i deixar de viure a principis dels 2000, quan el David Peris encara era Quim Gutiérrez. Ara hi he tornat, perquè se m'havia acabat OT i GH i necessitava tenir alguna cosa de fons mentre feia els meus excels de factures a la feina.  No les tenia totes en poder connectar amb un David Peris fals i un nou barri, però finalment, com era d'esperar, m'he enganxat qual yonqui a tot el que aconteixia al meu ordinador o al meu mòbil. La setena temporada d 'El cor és una absoluta fantasia.   Sens dubte ha ajudat la trama del Cristian i la Yessi. Un embaràs adolescent amb Bruno Oro com a protagonista, era impossible que no cridés la meva ate...
Continua...