Milionària
No puc més. Crec que no hauria de costar tant poder viure sempre en una caleta, Verdejo en mà, prenent el sol en biquini, mentre esperes que t'avisin del chiringuito al crit de "senyoreta, la seva paella ja està llesta" . Sincerament, no entenc per què a mi no em passa. Qui em coneix ja sap que per mi els conceptes "por fin viernes" i "joder, otra vez lunes" són lo pitjor d'aquesta societat. Quina necessitat hi ha de que estiguem tots passant per aquesta tortura? Per què? A qui se suposa que hem fet tant mal? A mi m'agrada tenir una rutina, clar que sí, però cal que la meva sigui aquesta? I si em llevo un dia i l'únic que em ve de gust és estirar-me al sofà en pijama i mirar una serie de Yon González durant 9 hores? Eh? Què passa aquí? No puc???? "No, Marta, és que saps que passa, és que tu ets molt vaga". Emmmmmmmmmmm..... clar? Jo de veritat que no entenc en quin moment es va posar de moda això d'anar a un lloc a fer...