Lambada

Avui el dia ha començat bastant mogudet. M'he llevat més d'hora que ahir i he recollit tot ràpid per marxar al nou hotel. Quan he sortit, no hi havia ningú a la recepció. Només he sentit una dona darrere una porta, que emetia sons estranys mentre jo li preguntava on podia deixar les claus. Comunicació fluïda.

He decidit utilitzar la lògica i deixar les claus al mateix lloc d'on les vaig treure: La caixeta màgica que no vaig saber obrir el primer dia.

He marxat xino xano amb el meu carro i camí recte fins el meu nou destí.

Aquesta zona on estic ara, tot i ser Malgrat igual, és la zona turística-hotelera. On sembla que siguis en un altre país perquè ningú parla castellà ni, òbviament, català.

He arribat a la porta del meu nou allotjament, i m'he sentit una jubilada alemanya amb ganes de karaoke i de ballar la Lambada al vestívol de l'hotel.

La noia de la recepció també era estrangera, i m'ha dit que venia molt aviat. La veritat és que sí. Ningú pot imaginar-se que d'on vinc és de l'altra banda del poble.

Li he preguntat a la noia, amb certa vergonya, on estava la zona d'spa i benestar. Hi havia un senyor davant i encara m'he tallat més, perquè he imaginat que si ho havia de preguntar i no m'ho oferien, és que molt disponible no estava la zona.

Ella, sorpresa, mha dit "ah sí, hay una sauna. Pero tienes que avisar a los camareros del bar para que te la abran porque ahora está cerrada". M'he imaginat anant a dalt a deixar l'abric i la bufanda, posar-me el biquini, i baixar a la recepció a demanar-li a un senyor que m'obri una sala amb vapor, i he pensat: no.

I després la noia m'ha dit que hi havia una opció de massatge però que s'havia de reservar i, obvi, pagar 45 euros.

En fi, he marxat a fer el cafè acceptant q no estic a Caldea, i m'he dit a mi mateixa que no passava res, que el meu benestar vindria de la mà d'un bany calent d'espuma, i de passar-me la tarda escrivint i mirant sèries a l'habitació. (Lo que pasó a continuación les sorprenderá).

Mentre feia temps perquè em donéssin l'habitació, he anat a veure el mar. (Sí, després de dos dies, m'he dignat a creuar a l'altra banda). Per posar en context, he de dir que aquí el passeig marítim dóna a la via del tren. I per anar a l'altre costat, has de passar per uns passos subterranis no gaire seductors.

Pero finalment n'he trobat un de decent i he creuat. M'he deixat envaïr per la immensitat de la platja i del mar, però just m'ha trucat el senyor de l'antic hotel (el del patinet que cridava Sra. Teruel) per preguntar-me on havia deixat les claus. Li he dit que, obvi, a la caixeta que ja sé obrir sola. 

Després d'uns minuts zen davant del mar, he tornat al meu nou hotel. Quan he arribat, li he preguntat a la noia si necessitava veure altre cop el meu DNI, però m'ha dit que no, que "ya me acuerdo de usted". De fet, crec que és impossible no recordar la única persona que no encaixa en aquest lloc. Algú que ve sol i de Barcelona.

Llavors li he dit "perdona, y el wifi?", i m'ha dit "oooh sí, aquí en el bar es gratis". I jo "ah jeje vale, pero digo en la habitación", i em diu "ah sí, son 5 euros. Es el wifi premium".

(Ho estic escrivint i m'estic tornant a enfadar)

He flipat però en aquell moment he pensat "bueno, no passa res, vindré a escriure al bar". 

Per anar a l'habitació he hagut de creuar un passadís tipu "El resplandor" i quan he entrat he comprovat que, efectivament, aquí tampoc hi havia banyera.

No spa, no wifi, no banyera. Recordem q vinc d'un altre hotel amb les mateixes condicions però més barat i amb wifi a l'habitació. Ok.

És veritat que tinc piscina, però estem a 15 graus i fa núvol.

Després d'uns quants minuts a l'habitació mirant la paret, he decidit baixar i pagar el wifi premium.

He baixat molt seriosa, indignada, amb la intenció de que la noia veiés que estava fent una cosa a contracor. I llavors és quan m'ha dit que només acceptaven efectiu, i jo no en portava.

Divertidissim aquest mati. M'he cabrejat i he tornat a pujar a dalt molt enfadada.

He tornat a mirar al paret durant uns minuts més i, finalment he acceptat la derrota i me n'he anat a buscar l'únic caixer del poble que m'anava bé.

De camí, he aprofitat per mirar el menú d'un restaurant que ahir em vaig quedar amb les ganes, i he tornat a l'hotel a fer-me premium per escriure-us això.

Pagant: Sant Pere canta.

Continuarà... 

La cançó: Lambada - Kaoma

Trio aquesta cançó per raons òbvies.

La foto: El pla que hi ha aquesta nit al vestívol de l'hotel.