Caminando por la vida

Hola, bon dia!

Avui torno al blog després de les pitjors setmanes de la meva vida. He entrat als esborranys de les entrades, i he vist que hi havia un text escrit d'abans que passés tot. 

En ell deia que estava contenta, i reflexionava sobre com m'havia canviat la vida després de deixar de fumar. Explicava totes les portes que se m'havien obert, totes les reflexions que havia tingut a partir d'aquí, i com estava tot relacionat amb el tipus de vida que volia tenir, i amb el meu camí per ser feliç. *sounds like secta*

Ara fa com gràcia perquè crec que estic fumant molt més que abans. I és el que hi ha. No passa res. No em jutjo. La hòstia de vida ha estat tan enorme que hi ha coses que, com aquest esborrany, ja no tenen absolutament cap sentit.

Aquest blog el vaig començar fa molt poquet. Portava molt poques entrades i tot just l'havia tret a la llum. 

Aquests dies he pensat molt en el fet d'escriure i d'expressar, i he decidit que ho vull seguir fent. Fotre rotllos sempre acaba sent la meva vocació d'alguna manera. 

Si em surt algo molt depriment o destroyer, ja ho dedicaré al meu drive particular, però aquí seguiré parlant, amb 0,2 espectadors, exposant una mica la meva vida i el que em passa pel cap. 

Sovint comento que sempre tendeixo al positivisme. A vegades costa, sobretot ara, però m'agradaria no deixar d'intentar-ho. Però bé, ser jo també implica coses i ànims menys optimistes, per tant, aquest text també hi cap aquí.

 

La canço: Caminando por la vida - Melendi

Últimament Melendi és un constant, per raons òbvies, i trio aquesta perquè és de les més positives que té. Intentaré aferrarar-me a l'alegria de viure.

La foto: Però per molta alegria de viure que reclami, primer de tot necessito pau. Lo altre encara estic en procés de trobar-ho. Necessito escoltar al meu cos. Zero estrés. Relax. Sense pressió. Sense agobios. I fent el que em vingui de gust en tot moment. Així que aquesta foto plasma una d'aquestes estones zen, que he tingut durant aquest terrible estiu.