Mi nuevo vicio

-

Hola, què tal? Fa molt que no escric.

Això havia de ser una cosa dinàmica i guai, i resulta que vaig escriure uns quants dies seguits i després em vaig cansar. *pretends to be shocked*

Pot parar de passar-me sempre igual? De veritat, sovint m'avorreixo de mi mateixa. 

Porto tot el dia mirant cartes astrals i intentant desxifrar-les amb el Chat gpt. La meva vida és un deliri.

He descobert que tinc el Sol a Sagitari i a la casa 3 com Britney Spears. Sincerament, estic zero sorpresa amb aquesta dada, però tampoc la sé explicar. Simplement, sabia que amb aquesta persona tenia coses en comú. L'optimisme, la taradesa, etc.

També he vist que tinc Venus en Escorpio com Winona Ryder. Tanto monta, monta tanto. Segur que té alguna cosa a veure amb obsessions amoroses o alguna cosa així poc sana. Es va pillar de Johnny Depp quan era adolescent i va acabar en un psiquiàtric, no te digo más. La Wino i jo aquí separades al nèixer, com si ho veiés.

Bé, molt interessant tot. 

Demà me'n vaig a Toledo perquè he decidit que necessito moure'm una mica. He agafat un free tour i un hotel amb aire acondicionat al costat del casc antic. Sincerament, no necessito massa més. Restaurants de menú, verdejito, i a viure. 

Tandebò pogués fer això sempre.

Avui aniré a casa i miraré de posar-me al dia dels 5 capítols que em queden de Com si fos ahir, per poder veure aquesta nit el capítol final de temporada. No crec que em doni temps però, ho intentaré.

La cançó: Mi nuevo vicio - Paulina Rubio
Paulina SEMPRE és necessària. Fa uns dies la vaig anar a veure a l'orgullo, però al final no va poder ser perquè estava a l'altra banda de la Gran Via. Vaig viure una situació like Alemanya dividida pel mur de Berlín. Igualment va cantar 12 minuts i aquesta no la va fer. :(

La foto: Ai mira, és que aquí encara no ho havia ensenyat. Sóc rossa des de fa una setmana i no hi ha cosa que em faci més feliç a la vida. Vull dir: the dream came true. Si veieu la meva galeria del mòbil, pensareu que estic com per a què em detinguin per egocentrisme. Potser un dia aquí al blog m'esplaio explicant la meva història amb el fet de tenir cabell ros.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sin ti

-
Imatge
Al llarg de la meva vida he publicat dos blogs: Un al 2010,  La vida en marte , on explicava que dormia 12 hores al dia, que estudiava poquíssim, que em tajava a  ginlemons , i que mirava sèries. I l'altre, el  Risas Enlatadas , cap al 2017, que era un blog amb el que pretenia crear contingut humorístic  parlant dels meus fanatismes. Els dos els vaig acabar abandonant. Suposo que perquè ho vaig acabar convertint en una obligació i, tant escriure'l com llegir-lo, va deixar de ser divertit. Ja fa temps que torno a escriure amb regularitat, però ho faig en l'absoluta privacitat d'un  drive . I aquests dies he pensat que podria estar bé això de tornar-me a exposar.   La veritat és que  tinc sentiments contrariats sobre el fet de que llegiu tot això.  Suposo que és una lluita interna entre l'ego i la vergonya, p erò en tinc ganes. No pretenc fer res humorístic, però tampoc és que pretengui fer un drama. Simplement vull escriure i vull ser jo. I jo a ve...
Continua...

Sweet Caroline

-
Imatge
He anat a un restaurant que pintava molt bé per crítiques i que valia un euro menys que els de la resta del poble. Entro parlant en castellà, no sé per què, i després em sento malament. Llavors, intento tota l'estona dir coses clarament en català com " mandonguilles " o " ja em pots prendre nota ", vocalitzant molt. Primer, he trobat un mosquit a dins la copa, però he passat de queixar-me i l'he tret amb el cobert. Com dino sola, no em deixen ocupar cap taula de quatre i normalment m'assec en una de dos molt enganxada a una altra. Al meu costat hi ha una parella d'un català d'uns 75 i una alemana d'uns 65. Any adalt, any abaix. Ell és el típic graciós que ho ha de comentar tot, i ella, més callada, li riu totes les gràcies. Quan vull estar tranquil.la puc tornar-me molt estúpida i, llavors, he de fer un esforç per ser simpàtica. En el fons sé que ser maja és guai , però és el que he comentat, anteriorment, de les meves interaccions amb desco...
Continua...

Quasi

-
Imatge
He tornat a enganxar-me a " El cor de la ciutat " després de 5 anys.  Al setembre del 2019 vaig deixar-ho després d'haver-me vist tota la primera part de Sant Andreu. I quan van decidir traslladar totes les trames a Sants, vaig decidir parar per poder tornar a estar connectada a la meva realitat de 31 anys (els que tenia llavors), i deixar de viure a principis dels 2000, quan el David Peris encara era Quim Gutiérrez. Ara hi he tornat, perquè se m'havia acabat OT i GH i necessitava tenir alguna cosa de fons mentre feia els meus excels de factures a la feina.  No les tenia totes en poder connectar amb un David Peris fals i un nou barri, però finalment, com era d'esperar, m'he enganxat qual yonqui a tot el que aconteixia al meu ordinador o al meu mòbil. La setena temporada d 'El cor és una absoluta fantasia.   Sens dubte ha ajudat la trama del Cristian i la Yessi. Un embaràs adolescent amb Bruno Oro com a protagonista, era impossible que no cridés la meva ate...
Continua...