Te has perdido quién soy

Ahir vaig llegir un twit que deia: "Els del team calor estareu contents, no?". 

Vaig retwittejar-lo perquè en aquell moment em trobava estirada al llit asfixiadíssima, i no podia dormir de la calda que feia. Però després vaig estar pensant que segurament l'autor d'aquest twit, també s'estava dirigint a mi amb el seu missatge. I és que sí, jo sóc del team calor. 

Prefereixo mil·lions de vegades aquesta temperatura, que anar pel carrer amb 800 capes i amb les mans escardades pel fred. Jo és que literal em passo l'hivern com si acabés de donar-li un cop de puny a algú, i és una putíssima merda anar així.

És possible, però, que aquest any m'hagi de menjar les meves pròpies paraules, perquè passaré l'estiu en un pis sense aire acondicionat. Pot ser terrible, no et dic que no, però sempre hi ha alternatives. 

Un ventilador, per exemple. Anar a la platja, a la piscina, dutxar-te 3 cops al dia, menjar síndria, beure orxata, anar en biquini tot el dia... i ser feliç amb la caloreta, no?

(Estic escrivint això al metro sota el xorro de l'aire. Suposo que per això estic en aquest mood positiu).

Té gràcia que des de que visc a Madrid penso més en anar a la platja. Ja em diràs quina xorrada. Tota la vida a Barcelona entrant al mar cinc cops a l'any, i ara de cop és com que ho necessito. Com som els humans, eh. Sempre valorem les coses quan ja no les tenim.

La cançó: Te has perdido quién soy - Vanesa Martin.

M'he posat la llista que vaig fer la primera setmana d'estar aquí i m'ha sortit aquesta. La vaig descobrir després de buscar Que se entere Madrid. La trio perquè és la que ha sonat mentre escrivia que avui és el meu últim dia de màster, motiu pel qual vaig venir a aquesta ciutat, i estic una mica tova. 

"Haciendo Carnavales en la esquina de una casa"

La foto: Al carret de la càmera m'ha sortit aquesta de principis de novembre, de quan vivia en un hostal del carrer Fuencarral i vaig baixar a menjar una pizza.