I will be there

-

Quan vaig arribar a Madrid, tenia un diari on escrivia tot el que em passava. Jo encara no tenia un pis on viure, així que m'allotjava en hostals i habitacions de particulars. 

Com gairebé no podia cuinar, me n'anava a fer menús al centre, i allà va ser quan vaig decidir que, si no volia caure a la temptació de demanar-me pasta cada dia, havia de començar a apuntar-me les coses.

Després vaig passar a escriure tot el que feia. La meva vida estava lliure de rutines, i tenia la imperiosa necessitat de saber en què invertia el temps cada dia. M'exigia un ordre mental. Crec que és el meu ascendent a Virgo el que em fa ser així.

Escrivia coses com: "Avui m'he llevat i he ballat 3 cançons. He comprat el bitllet de metro i he anat a donar una volta per no sé on. He vist tal sèrie. He dinat a tal lloc. M'he pres un verdejo a les cinc de la tarda", etc.

Aquí no crec que segueixi cap ordre, honestament. Tiraré milles i fin.

La cançó: I will be there - Britney Spears
Per compensar el drama d'ahir i per quadrar-ho amb la foto d'avui, poso aquest temazo. 
És del primer disc de la Britney, i fa poc va tornar de manera aleatòria a la meva vida.
El meu cervell l'havia esborrat, i en tornar-lo a sentir, em van venir ganes de riure i de plorar al mateix temps. Crec que va ser una cançó que no va arribar ni a ser single, però jo la vaig tenir molt en bucle. Diria que aquest que va ser dels primers CD's que em van regalar a la vida.

La foto: Ella és de les meves Sagis preferides. He dit que això serà com el meu Fotolog, així que penso decorar-ho tot al meu gust. Què guapa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sin ti

-
Imatge
Al llarg de la meva vida he publicat dos blogs: Un al 2010,  La vida en marte , on explicava que dormia 12 hores al dia, que estudiava poquíssim, que em tajava a  ginlemons , i que mirava sèries. I l'altre, el  Risas Enlatadas , cap al 2017, que era un blog amb el que pretenia crear contingut humorístic  parlant dels meus fanatismes. Els dos els vaig acabar abandonant. Suposo que perquè ho vaig acabar convertint en una obligació i, tant escriure'l com llegir-lo, va deixar de ser divertit. Ja fa temps que torno a escriure amb regularitat, però ho faig en l'absoluta privacitat d'un  drive . I aquests dies he pensat que podria estar bé això de tornar-me a exposar.   La veritat és que  tinc sentiments contrariats sobre el fet de que llegiu tot això.  Suposo que és una lluita interna entre l'ego i la vergonya, p erò en tinc ganes. No pretenc fer res humorístic, però tampoc és que pretengui fer un drama. Simplement vull escriure i vull ser jo. I jo a ve...
Continua...

Sweet Caroline

-
Imatge
He anat a un restaurant que pintava molt bé per crítiques i que valia un euro menys que els de la resta del poble. Entro parlant en castellà, no sé per què, i després em sento malament. Llavors, intento tota l'estona dir coses clarament en català com " mandonguilles " o " ja em pots prendre nota ", vocalitzant molt. Primer, he trobat un mosquit a dins la copa, però he passat de queixar-me i l'he tret amb el cobert. Com dino sola, no em deixen ocupar cap taula de quatre i normalment m'assec en una de dos molt enganxada a una altra. Al meu costat hi ha una parella d'un català d'uns 75 i una alemana d'uns 65. Any adalt, any abaix. Ell és el típic graciós que ho ha de comentar tot, i ella, més callada, li riu totes les gràcies. Quan vull estar tranquil.la puc tornar-me molt estúpida i, llavors, he de fer un esforç per ser simpàtica. En el fons sé que ser maja és guai , però és el que he comentat, anteriorment, de les meves interaccions amb desco...
Continua...

Quasi

-
Imatge
He tornat a enganxar-me a " El cor de la ciutat " després de 5 anys.  Al setembre del 2019 vaig deixar-ho després d'haver-me vist tota la primera part de Sant Andreu. I quan van decidir traslladar totes les trames a Sants, vaig decidir parar per poder tornar a estar connectada a la meva realitat de 31 anys (els que tenia llavors), i deixar de viure a principis dels 2000, quan el David Peris encara era Quim Gutiérrez. Ara hi he tornat, perquè se m'havia acabat OT i GH i necessitava tenir alguna cosa de fons mentre feia els meus excels de factures a la feina.  No les tenia totes en poder connectar amb un David Peris fals i un nou barri, però finalment, com era d'esperar, m'he enganxat qual yonqui a tot el que aconteixia al meu ordinador o al meu mòbil. La setena temporada d 'El cor és una absoluta fantasia.   Sens dubte ha ajudat la trama del Cristian i la Yessi. Un embaràs adolescent amb Bruno Oro com a protagonista, era impossible que no cridés la meva ate...
Continua...